¡A la calle!, que ya es hora
de pasearnos a cuerpo
y mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo.
G. Celaya

Endavant companyes, companys

dimecres, 21 de novembre de 2012

IV

Si això, ens trobem.
Quant cau l'ànima
quan ella no hi és!
Com és la foscor!
Com és d'esperar,
la seua presència persegueix la por;
fins tombar-la.

Lluix el sol, fins i tot,
quan la lluna governa el cel,
quan és la lluna qui ens persegueix,
a nosaltres dos.
Aquesta vegada,
la lluna tomba la foscor,
amb la seua ajuda.

a.s.