¡A la calle!, que ya es hora
de pasearnos a cuerpo
y mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo.
G. Celaya

Endavant companyes, companys

divendres, 21 de desembre de 2012

Seguirem desperts per tots

Ànimes immòbils que deixen de ser-ho. Solen nàixer febles (com totes) i creixen observant (com totes) però, en el moment de caminar són els seus peus l'únic horitzó.

Sempre arriba eixe dia on s'eleva l'ànima en aixecar la mirada; la mirada disposada amb força amb el fi de destruir la immobilitat. 

De vegades, eixe dia arriba violentament; de vegades, eixe dia arriba a colps; de vegades, eixe arriba subtilment; de vegades, eixe dia arriba amb una simple conversació.

Eixe arbre tornarà a tindre fulles i eixa lluna deixarà de ser tapada pels núvols, estiguem tranquils.
Eixa vida dependent necessita deixar de ser-ho; eixe treball el qual et permet alimentar als teus fills necessites tenir-ho; eixa vida sense habitatge necessita un sostre digne. Aquestes vides úniques necessiten veus, aquestes vides úniques necessiten defensa, aquestes vides úniques són les nostres i no anem a permetre que ningú s'apodere d'elles. Llavors, que deixen d'estar tranquils.

El teu crit junt a altres els farà caure, el teu estudi junt a altres els destruirà, la teua ràbia conreada gràcies a ells els preocuparà i no oblides que et faran dubtar de la teua força fins destruir la teua voluntat, hem d'estar atents. 

Ens pertoca construir l'alternativa real i aquesta va creixent davant els murs que separen pobles i persones que comparteixen la voluntat de crear. Una vegada més, el món no espera.

a.s.