"La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somies"
At Versaris.
Els teus sentits es troben reduïts, limitats, cansats i no trobes cap racó en la ciutat per a tu ni per als teus pensaments que, feliçment et superen en nombre.
'Lluitarem junts' vas escoltar.
'Cauran, cauran' et diuen.
'Ho veurem junts, colze a colze', t'asseguren.
No vols sentir parlar de la manifestació del dia següent, ni de la tasca de la PAH, ni d'aquell viatge junts, ni de l'última genialitat del teu amic; sols vols escoltar: silenci. Silenci com una mutació de la por en la que et trobes immers.
Subtilment ho han aconseguit, caus en l'abisme, duies dies caient. En el seu món mental et trobes i no ho saps, i pel seu món físic et deixes arrosegar i ho saps. Sí, estem immersos. Parlar d'alliberació et fa riure, parlar de revolta et dóna por i adonar-te de la realitat, més tristesa.
Peixos morts, persones deshumanitzades, ciutadania seguint l'inèrcia, voltant desil·lusionat, València obscura, vida sense ganes, trista nit, somriure abandonat, sentiment rebel assassinat i paraules buides. Sens dubte, la cultura de la por ha fet el seu treball.
Desconnexió amb la realitat per resignació. Aparent vida sense rumb. Escepticisme amb l'alternativa. Ànima desconnectada i cervell tèrbol. Han volgut veure't inactiu, amb por i renunciant a tot allò que és teu. De veres claudiquem? De debò ho deixem ací? Segur que ens baixem?
Contra la por, sense por.
a.s.
CONTRA LA POR, Raimon
Si no trenquem el silenci
morirem en el silenci.
Contra la por és la vida,
contra la por és l'amor,
contra la por som nosaltres,
contra la por sense por.
Anem dient les coses pel seu nom.
Tots els que han sofert
el pes de la immensa bota
i l'afilada espasa,
saben el que és la por,
i saben que és difícil
dir les coses pel seu nom.
Contra la por és la vida,
contra la por és l'amor,
contra la por som nosaltres,
contra la por sense por,
sense por, sense por.
