Per ací tornes, de nou a l'enyoro continu
que és aquest camí, el de sempre.
Ell et portarà per les riqueses dels d'ahir,
et farà veure com s'ha destruït tot i alhora s'ha construït tot.
Ací veus l'infinitat de la vida, l'infinitat de la natura,
l'infinitat dels teus ulls i l'infinitat del temps.
Perquè aquest camí és infinit, i alhora finit per a tu,
somies amb ell cada nit, i cada dia tornaràs a veure't per ell.
L'enyorança ja no hi és en trepitjar-ho,
camí de sempre; sec o mullat, àrid o enfangat,
pels costats t'acompanyen esbarzers que et guarden de no caure, en la sèquia,
també hi són els murs caiguts i els arbres que, des de petit t'han guiat.
a.s.
