[closed space]

Han estat milers les emocions que, creant per a vosaltres, he sentit;
per a vosaltres, i en últim lloc, per a mi mateix.
He millorat i he comprovat que mai es plena la nostra capacitat al màxim,
perquè sempre podem fer-ho millor i sempre hem d'anar més lluny,
perquè el nou món es crea cada dia i junt a totes.

Tanque aquest espai, El Llogaret de Paterson i seguirem ací:
http://mainoescantaenva.wordpress.com/

Perquè mai no es canta en va, i perquè si fem i som, guanyarem!

Gràcies per les visites, gràcies per les recomanacions i pels elogis.
Salut per arribar-hi, tot és així a la fi.

_____

Han sido miles las emociones que, creando para vosotros, he sentido;
para vosotros, y en último lugar, para mí mismo.
He mejorado y he comprobado que nunca se llena nuestra capacidad al máximo,
porque siempre podemos hacerlo mejor y siempre hemos de ir más lejos,
porque el nuevo mundo se crea cada dia y junto a todas.

Cierro este espacio, El Llogaret de Paterson y seguiremos aquí:
http://mainoescantaenva.wordpress.com/

Porque nunca se canta en vano, y porque si hacemos y somos, ganaremos!

Gracias por las visitas, gracias por las recomendaciones y por los elogios.
Salud para llegar, todo es así al final.

Sense acrònims

"Les ciutats seran rius plens de gent.
Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans."
O. Montllor

Ens enfrontem amb aquells que marxen foscament per les institucions.

Segurament pensen que un acrònim pot destruir una manera d'entendre la vida. Seguint l'estratègia mateixa que a Ses Illes o al País Valencià han portat, hem trobat diferents accions però, un objectiu comú: reduir, impossibilitar, dificultar.

Volen veure reduït l'àmbit d'expressió i de creació en català, impossibiliten l'accés a ell i el minimitzen i dificulten una comunicació estable entre els ciutadans.

Davant de totes les agressions vingudes de més enllà de la Franja i de més enllà dels Serrans ens disposem al nord, a l'est i al sud a defensar allò nostre.

Sabem ben bé que el poble que crea resisteix, que aquell poble que canta mai morirà i que aquell poble que aixeca el puny ben tancat serà respectat.

Cal assenyalar que un acrònim no farà oblidar el seu nom, cal cridar que el català és ben viu i cal indicar que el volem per sempre.

http://www.racocatala.cat/noticia/29710/larag-catal-laragons-passaran-anomenar-se-lapao-papapyp-respectivament

a.s.

1r de maig

"Arriba los de la cuchara,
abajo los del tenedor,
que mueran todos los fascistas,
Visca el braç treballador"

Punxa de temps, Raimon

25 d'abril fins hui

Aquest cap avall,

sense judici però, amb cavall.

Encara desprenen el mateix tuf.

Ens han disposat a morir, però d'això fa molt de temps,

hui ens disposem a crear món, sense figures innegables ni governs que es diuen ser models. 

Per la vida de tots aquells que enaltien en silenci aquell un entre tants: anem fent.

Fent amb el cant o amb la guitarra, amb l'aixada o amb la pala, amb la memòria o amb l'esperança. 

Durant l'estada hem escrit com un poble encara no ha sucumbit a les urpes i com ha creat resistint i com viurà creant. 

a.s.

Mentre romanga l'escalfor

Breus senyals que emplenen tot un seguit de pensaments,
en deute i amb dubtes es defineixen somriures,

minuts de lluna plena que arriben com si fóren llargues hores.

Passions enunciades esperen a ser enaltides,

vent fred que calfa l'ànima durant la llarga espera,

i dolços somnis que criden amb voluntat de ser reals. 

Encarides alegries que per encisar comencen

i alcen perpètues mirades, mentre baixes el cap

t'assegures que encara roman mirant. 

a.s.

Sampedro emancipat

Emancipats en un món tèrbol,
suaus homes que fan veure el món gran.
Paraules que eixamplen horitzons
i justes causes enaltides criden.
Alhora que desapareixen justes persones.

Enfortit sucumbeix envoltat de deformitats,
suaus paraules carregades d'esperança.
Salut per als mestres presents
i memòria per als mestres absents.
Per deure i per dret, pas endavant.

a.s.

"Tot el que visc s'assembla a aquell poema
que em creix de sobte a dins i s'apodera
de mi i em magnifica.
No sóc jo

qui creix, sinó el desig de sobreviure;
i un cop ja buit de mots resto expectant
i se m'adorm el temps a la mirada."

Miquel Martí i Pol

Camí de sempre

Per ací tornes, de nou a l'enyoro continu

que és aquest camí, el de sempre.

Ell et portarà per les riqueses dels d'ahir,

et farà veure com s'ha destruït tot i alhora s'ha construït tot. 

Ací veus l'infinitat de la vida, l'infinitat de la natura,

l'infinitat dels teus ulls i l'infinitat del temps.

Perquè aquest camí és infinit, i alhora finit per a tu,

somies amb ell cada nit, i cada dia tornaràs a veure't per ell.

L'enyorança ja no hi és en trepitjar-ho,

camí de sempre; sec o mullat, àrid o enfangat,

pels costats t'acompanyen esbarzers que et guarden de no caure, en la sèquia,

també hi són els murs caiguts i els arbres que, des de petit t'han guiat. 

a.s. 

Contra la por

"La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somies"

At Versaris.

Ha acabat el dia i no tenies consciència de que havia començat.

Els teus sentits es troben reduïts, limitats, cansats i no trobes cap racó en la ciutat per a tu ni per als teus pensaments que, feliçment et superen en nombre. 

'Lluitarem junts' vas escoltar.

'Cauran, cauran' et diuen.

'Ho veurem junts, colze a colze', t'asseguren.

No vols sentir parlar de la manifestació del dia següent, ni de la tasca de la PAH, ni d'aquell viatge junts, ni de l'última genialitat del teu amic; sols vols escoltar: silenci. Silenci com una mutació de la por en la que et trobes immers.

Subtilment ho han aconseguit, caus en l'abisme, duies dies caient. En el seu món mental et trobes i no ho saps, i pel seu món físic et deixes arrosegar i ho saps. Sí, estem immersos. Parlar d'alliberació et fa riure, parlar de revolta et dóna por i adonar-te de la realitat, més tristesa.

Peixos morts, persones deshumanitzades, ciutadania seguint l'inèrcia, voltant desil·lusionat, València obscura,   vida sense ganes, trista nit, somriure abandonat, sentiment rebel assassinat i paraules buides. Sens dubte, la cultura de la por ha fet el seu treball.

Desconnexió amb la realitat per resignació. Aparent vida sense rumb. Escepticisme amb l'alternativa. Ànima desconnectada i cervell tèrbol. Han volgut veure't inactiu, amb por i renunciant a tot allò que és teu. De veres claudiquem? De debò ho deixem ací? Segur que ens baixem? 

Contra la por, sense por. 

a.s.

CONTRA LA POR, Raimon

Anem dient les coses pel seu nom.
Si no trenquem el silenci
morirem en el silenci.

Contra la por és la vida,
contra la por és l'amor,
contra la por som nosaltres,
contra la por sense por.

Anem dient les coses pel seu nom.

Tots els que han sofert
el pes de la immensa bota
i l'afilada espasa,
saben el que és la por,
i saben que és difícil
dir les coses pel seu nom.

Contra la por és la vida,
contra la por és l'amor,
contra la por som nosaltres,
contra la por sense por,
sense por, sense por.

II

Carrer i crit,

mirades de complicitat,

complicitat d'esperança,

acord d'odi,

assistim i així es fa saber. 

Obscur carrer i crit gelat,

mirades neguitoses creuant-se,

complicitat guanyada amb cada crit nou, 

l'esperança guanya a l'odi

en saber que tots hi som. 

Obscur carrer que es fa estret i crits ensordidors,

mirades que es mouen conform el pas continu,

complicitat ampla que ens aixeca l'ànima, i els braços, i el cap...

L'esperança ja és alegria

en saber que tu hi estàs. 

a.s.

I

Resideixen,
sonants,
alegren,
captivadores.

Alba o capvespre?
De l'alba al capvespre
o del capvespre a l'alba.
Dia o nit.

La lluita o l'amor,
la vida en tota acció,
accions amb amor
i lluites amb odi.

Per Enrique Ruano

Fou l'any 1969. Tal dia com hui, un 20 de gener va morir.
Enrique Ruano, estudiant de dret; convençut de la força de la ciutadania i conscient de la responsabilitat com a ciutadà va decidir durant el seu pas per la universitat (igual que per la vida) no resignar-se davant l'hostil escenari que vivia per eixos anys l'estat espanyol.
Vivia a Madrid i era militant antifraquista, és a dir militant de la vida.
Va "caure" per una finestra quan estava retingut per la Brigada Político Social. L'oficialitat va informar que ell es va llançar per la finestra des d'un 7é quan va aconseguir fugir de la custòdia policial.
Fem-li un homenatge, en aquests temps obscurs, en aquests temps on han canviat les regles del joc i, fins i tot, a vegades, pareix que no les entenem ni les coneguem, però sí, les entenem i les coneguem: fins la victòria sempre.
http://amnistiapresos.blogspot.com.es/2012/01/enrique-ruano-fraga-dinamica-sri-baiona.html

Ella

Contemplem el pas del temps,

fred, calor, vent, pluja, neu...

Contemplem la degradació del temps,

esquerdes, caigudes, buits, humitat...

Res pot amb ella,

ella que ho vol tot

i que a tots meravella,

ella que no perd, guanya. 

L'ànima dels habitants,

el pas dels habitants,

sona fort per ella

i ens eixampla. 

Pas d'obscuritat, 

la vellesa continua sent bella,

la bellesa guanyada del temps,

ella, que sempre espera. 

Sona el campanar darrere,

corren els núvols dalt,

resten pacients les muntanyes al voltant,

tot al voltant d'ella. 

Per sempre hi serà.

les pedres i les plantes donen la benvinguda,

i ja se sent a l'entrar que eres benvolgut,

benvolguda ella, la casa.

a.s.

És la lluita

És la lluita, aquesta concretament, és la nostra; però, no penseu mal, que aquesta lluita necessita d'altres i totes formen un cúmul amb una matriu comú: no trair la història.
Noves idees i noves percepcions, producte de l'evolució, sens dubte.
Les mateixes barreres d'ahir són les de hui, tan sols ha canviat el revestiment d'aquestes.
Ens diuen que no mitifiquem, i simplement valorem la mateixa lluita dels d'ahir; ens diuen que morirem i res haurà canviat, i no saben que cada acció ja canvia el món...
En temps de foscor ens trobem i construirem sobre la base que ens deixaren.
Vindran nous cantants, nous juristes, nous escriptors, nous economistes... en definitiva, nous humans que hauran estat convidats a participar.
Amb accions diàries i amb decisions diàries anem assentant els nous horitzons.
Què hem de trobar noves eines? Sí, noves eines de construcció.

Assimileu que no hi ha fi.

a.s.

VIII

Et pense a sovint,

i encara hi és la llum profunda

que deixaren els teus passos

en la meua vida.

És cert allò del pas del temps,

i allò de la distància,

però, també allò de que el amor resisteix.

Un vers que mai es farà malbé.

a.s.

Feliz navidad

A los que luchan por la dignidad de todos. A los huelguistas de la sanidad pública, a los combatientes de la marea verde, a los investigadores y científicos que no quieren emigrar, a los trabajadores de Canal Nou, a los de Telemadrid, a todos los periodistas que no han renunciado a su oficio, a los voluntarios que paran los desahucios, a los jueces que se niegan a que la justicia se convierta en un privilegio, a los farmacéuticos que se saltan la ley a la torera, a los que trabajan gratis en cualquier sector para mantener en pie los servicios que este Gobierno está arrebatando a los ciudadanos cuyos intereses debería proteger, a los que se movilizan, a los que se indignan, a los que protestan por ellos y por los demás.

A los pequeños héroes de la vida cotidiana. A los pensionistas que mantienen a sus hijos en paro con una pensión raquítica. A los abuelos que esta noche cenarán una tortilla francesa para que sus nietos no se queden sin juguetes. A las cocineras que harán milagros con el dinero que hace poco se gastaban sólo en turrón. A los que cantan y bailan con un sapo atravesado en la garganta. A los que van a contribuir a encender las luces de sus casas con la miseria que cobrarán el 8 de enero por veinte días de trabajo temporal, sirviendo mesas o empaquetando regalos. A los que recuerdan Navidades mucho más pobres, y se extrañan de que éstas nos den tanto miedo.

A los que lo están pasando mal. A los que no tienen trabajo, a los que no ven la luz, a quienes no duermen por las noches, a quienes sienten que les han robado el futuro. A todos ellos, cualquiera que sea el significado de esas palabras en este año maldito, feliz Navidad. A los demás, no. A los culpables, a los corruptos, a los indiferentes, a los insolidarios, a los mentirosos, lo único que les deseo es que se intoxiquen con una ostra justiciera. Ojalá.

Almudena Grandes. El País, 24-12-12

Seguirem desperts per tots

Ànimes immòbils que deixen de ser-ho. Solen nàixer febles (com totes) i creixen observant (com totes) però, en el moment de caminar són els seus peus l'únic horitzó.

Sempre arriba eixe dia on s'eleva l'ànima en aixecar la mirada; la mirada disposada amb força amb el fi de destruir la immobilitat. 

De vegades, eixe dia arriba violentament; de vegades, eixe dia arriba a colps; de vegades, eixe arriba subtilment; de vegades, eixe dia arriba amb una simple conversació.

Eixe arbre tornarà a tindre fulles i eixa lluna deixarà de ser tapada pels núvols, estiguem tranquils.
Eixa vida dependent necessita deixar de ser-ho; eixe treball el qual et permet alimentar als teus fills necessites tenir-ho; eixa vida sense habitatge necessita un sostre digne. Aquestes vides úniques necessiten veus, aquestes vides úniques necessiten defensa, aquestes vides úniques són les nostres i no anem a permetre que ningú s'apodere d'elles. Llavors, que deixen d'estar tranquils.

El teu crit junt a altres els farà caure, el teu estudi junt a altres els destruirà, la teua ràbia conreada gràcies a ells els preocuparà i no oblides que et faran dubtar de la teua força fins destruir la teua voluntat, hem d'estar atents. 

Ens pertoca construir l'alternativa real i aquesta va creixent davant els murs que separen pobles i persones que comparteixen la voluntat de crear. Una vegada més, el món no espera.

a.s.

La foscor arriba

Som aquí i seguirem

A tots vosaltres

Aconseguiran poc o res.

Han passat anys obscurs,

ens han volgut veure en l'abisme,

i malgrat tot, som aquí.

No aturem el nostre cor

ni traïm el pas dels d'ahir,

trobem que sense ells, res seriem.

Anunciem el ritme i alcem la mirada.

L'obscuritat ens intenta envoltar.

Hui, el soroll és un silenci assassí,

pareix que ens destrueix,

res d'això, som aquí i seguirem. 

a.s.

Nou món

Un món contra un altre.
Futur i passat contra l'avui.
Eines contemporànies creades per ells, ara seran utilitzades contra ells.

Noves visions i noves voluntats contra una manera d'actuar obsoleta i insostenible.
La decisió de cadascun serà unir-se o no.
Actuar davant allò estàtic o caure per no dinamitzar les nostres vides.

L'edat de l'estupidesa és evitable i la confiança en els homes es renovarà.
L'història ens jutjarà sense pietat.

El nou món es va creant.

a.s.