¡A la calle!, que ya es hora
de pasearnos a cuerpo
y mostrar que, pues vivimos, anunciamos algo nuevo.
G. Celaya

Endavant companyes, companys

diumenge, 4 de setembre de 2011

Vicent Andrés Estellés, un entre tants...

Recorde encara la primera vegada que vaig llegir a Vicent Andrés Estellés, el primer poema que vaig llegir va ser 'Assumiràs la veu d'un poble', i fou al col·legi, al llibre de text d'aquell any (seria 3º de l'ESO). Em va marcar profundament, i va ser realment quan comenci a entendre la paraula Poble, i tot el que significa; ahi vaig comprendre l'amor, l'estima a la terra, al poble, el respecte als nostres avantpassats i sobretot el futur del nostre territori...Em va costar entendre tot el poema, i el vaig rellegir dos o tres vegades i tot i així no ho vaig entendre del tot.

No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble.Tu seràs la paraula viva i amarga; aquestos dos versos em varen marcar, i puc dir que va ser aquest poema el que em va guiar per interessar-me sobre la meua terra, la seua gent, la nostra cultura... Estes coses i més són les que li dec al millor poeta valencià del s.XX. Hui és l'aniversari del seu naixement, i tot el que li puguem fer es poc, ell estaria orgullós de nosaltres, ell és un entre tants dels que estimem la llengua, d'eixos que la història els ha guardat, i dels que generacions futures es senten orgulloses de viure i sentir la mateixa terra que ell va viure i estimar.

Podriem parlar de moltes anècdotes de Vicent, de la seua poesia erótica, de la seua fotuda cama, de la seua vida a Burjassot... Vicent va conèixer el dolor, el patiment, de ben aprop i ningú millor que ell ha pogut transmetre-ho, es definia com a proletari, va viure sense luxes, el varen fer fora de Las Provincias (on treballava de periodista) per pensar diferent quan varen canviar la linia editorial... la seua vida es prou interessant; no ens va poder deixar millor herència que els seus llibres, que els seus poemes i la seua força per continuar endavant.

Per a coneixer a Vicent vull compartir un altre bloc on hi ha una entrevista que li varen fer a l'any 1987 a TV3

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/202699

I es que llegir a Vicent és sentir-te lliure, es emocionar-te quan parla de la mort, es identificar-te quan parla de València, és pur activisme, és un cant a l'esperança, un cant a la bona poesia, et fa recordar i pensar en persones especials i és un homenatge continu en cadascun dels seus poemes a la cultura valenciana i a la nostra llengua. Per aixó, aquest homenatge blocaire no és gens... i és un entre tants...

Poesia necessaria la de Vicent, necesaria per als companys i per als que no ho són també.

A.Salavert








No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa, no podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.

Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble.